Delirios Independentistas

Admitámoslo, esta ola independentista catalana se nota y se siente aunque no estemos conectados a los deprimentes telediarios. ? Cuantas veces en estas ultimas semanas habéis hablado del tema con vuestros colegas? Y cuantos colegas de izquierdas os han soltado el inesperado comentario indepe? Unos cuantos, verdad? A mi además de todo eso me han llegado dos e-mails llenos de insultos y delirios. El primero reprochándome de utilizar el “idioma del sistema y de los fascistas” en el blog de RAI Art que administro (por cierto, el blog de RAI Art es bilingüe; este ultimo mes ha habido un problema con el plugin y ha dejado de ser bilingüe; estamos intentando resolver el problema lo mas rápido posible). El segundo reprochándome por el simple hecho de exprimir mi opinión sobre el tema en una entrevista publicada en la revista micmag.net sobre el Festival de Teatre del Casc Antic de RAI. En este caso mi culpa seria la de no entender que Cataluña independiente significaría la creación de “un nuevo estado socialmente más justo, democraticamente más representativo”. A todos ellos he respondido con mucha educación, esperando varias horas antes de ponerme frente al teclado. A todos ellos les dedico esta imagen que representa mas que cualquier palabra mi posicionamiento frente al independentismo catalan de estas semanas. Espero sinceramente de no recibir otros insultos.

Para quien quiera profundizar os aconsejo de dar un vistazo al intercambio de comentarios que se hizo aquí en mi blog.

Anuncios

Publicado por

Francesco Russo

Soy gestor cultural y dinamizador comunitario. Mi trayectoria profesional se ha desarrollado entre Lisboa y Barcelona. En Lisboa he participado en diferentes proyectos vinculados a las artes escénicas como herramienta contra la exclusión social, entre ellos Chapitô. En Barcelona he colaborado con el Laboratorio-Escuela de Teatro Experimental, La Porta y Planeta Ecléctica. De 2010 a 2017 he sido responsable de RAI Art, el proyecto artístico de RAI – Recursos d'Animació Intercultural. Desde enero 2018 integro el equipo técnico de la Llealtat Santsenca como Programador Cultural.

3 comentarios en “Delirios Independentistas”

  1. A propòsit dels teus comentaris, aquí tens l’opinió de l’Arcadi Oliveras, vinculat als moviments del 15 M. Gens sospitós de defensar les polítiques ultra dretanes de CIU i menys de ser xenòfob. Russo, hauries de reflexionar sobre l’acusació tan greu que fas al denigrar el moviment independentista assegurant que te components xenòfobs. Això et desqualifica, sobre tot per parlar en representació de Rai.
    Article del digital VilaWeb. http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/pg/3/4037192/arcadi-oliveres-circumstancies-actuals-exigeixen-peticio-dindependencia.html

    Arcadi Oliveres: ‘Les circumstàncies actuals exigeixen la petició d’independència’

    El 1976 es va convocar per al juliol la Marxa de la Llibertat amb la idea que en aquell moment, pocs mesos després de la mort de Francisco Franco, calia recuperar les idees i l’esperit de cinc anys abans, amb la constitució de l’Assemblea de Catalunya (1971), on s’unien forces sindicals, associacions de veïns, les ara anomenades ONG i els partits polítics, amb el lema ‘Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia’.

    L’organització, a càrrec de Pax Christi, va considerar en una trobada el Nadal de 1975, un mes després de la mort de Franco, que potser la idea i el lema popularitzats per l’Asemblea de Catalunya, un moviment de caràcter molt barceloní, s’estenguessin a tot el territori. Una bona manera era convocar una marxa, com moltes altres que històricament i per tot el món s’havien fet, reivindicant aquests tres punts de l’Assemblea. La marxa es va pensar amb sortides en uns quants punts de Catalunya, i havien de caminar des del 4 de juliol de 1976 fins a convergir, l’Onze de Setembre, al monestir de Poblet, cor simbòlic de Catalunya.

    La marxa, convocada el març d’aquell any, va ésser prohibida el mes de maig pel ministre d’Interior espanyol d’aleshores, Manuel Fraga. Tot i això, es va mantenir la convocatòria, secundada per Lluís Maria Xirinacs (que aleshores feia la protesta davant la presó Model de Barcelona), i es va decidir començar-la. El 4 de juliol van sortir les marxes dels diferents punts de Catalunya, amb moltes detencions perquè l’acte era prohibit. Jo, de fet, vaig ser tres dies al calabós com a responsable de la marxa del sud. Però tots els pobles van mantenir els actes, malgrat la presència de la guàrdia civil. Hi va haver detencions i multes, però a empentes i rodolons va continuar fins l’Onze de Setembre.

    La concentració final era prevista a Montblanc, per recórrer el tram final fins a Poblet plegats. Però a Montblanc hi havia les forces d’ordre públic per prohibir l’acte i recordo que en el moment en què les marxes volien sortir a Poblet, van pegar de debò. Això va impedir que la marxa arribés a Poblet, excepte alguns que van aconseguir arribar-hi. La marxa es va trencar a Montblanc, però es va aconseguir estendre l’esperit de llibertat per Catalunya, que és el que es volia.

    La marxa d’avui, doncs, respon a la voluntat d’enllestir la marxa inacabada, però molt treballada, del 1976. És veritat que els organitzadors d’ara no són els que vam organitzar la d’aleshores, però els companys de l’ANC que la promouen van considerar que es podia enllaçar amb la Marxa per la Indepencència que es fa aquests dies, com una de les etapes.

    Ara, hi veig diferències substancials, entre la situació d’ara i la de 1976. En aquell moment era una marxa fruit de la il·lusió i unitària. S’hi havia afegit tothom i hi havia il·lusió de canvi. Ara a Catalunya, en canvi, hi ha frustració i no s’hi troba la unitat d’aquell moment. Amb tot, veig molt correcte que hi hagi manifestacions multitudinàries com la de l’Onze de Setembre, perquè les circumstàncies actuals exigeixen la petició d’independència, que sempre ha estat justificada. Per mi la reivindicació de la independència és important, però sempre dic que no ha de ser una paraula buida de contingut, sinó que ha d’anar acompanyada d’un programa social i polític, amb el lligam amb el tema del malestar social. Estic d’acord amb la reclamació de la independència de Catalunya, però també que es declari republicana, solidària amb els altres territoris, protectora del medi, desmilitaritzada…

    1. hola santi,
      antes de todo comentarte que durante la entrevista nunca he pronunciado la palabra “xenofobia”. ha sido una interpretación muy muy libre del periodista. Yo he hablado de estrategia de la derecha que se aprovecha del tema independencia para no hablar de los recortes. En todo caso es inegable que hay algunos sectores independentistas que tienen un discurso xenofobo, pienso a los de plataforma por catalunya por ejemplo. No soy tan ingenuo de identificar estos sectores con todos los que se proclaman independentista, y no creo que de la entrevista salga esta idea.
      Como ya he comentado a otros que han intervenido en esta discusión, tengo el mayor respecto por la cultura catalana y creo sea fundamental la valorización y protección de todas las culturas.
      Lo que no entiendo es como se pueda conyugar izquierda y nacionalismo. Por mi el nacionalismo es siempre de derecha, sea el español o catalán.
      te aconsejo este articulo para mejor entender lo que pienso:
      http://www.principiamarsupia.com/2012/10/15/como-alguien-puede-ser-nacionalista-y-de-izquierdas/

      Ha sido seguramente un error hablar en nombre de RAI, no era mi intención exponer la asociación a estas criticas.

      un saludo

  2. Hola Francesco.
    Si en la teva entrevista mai no vas pronunciar la paraula “XENOFOBIA” no se a què esperes per que no te l’adjudiquin, per que en quedes molt retrat.
    Per que puguis parlar amb coneixement de causa, ja que veig que ho desconeixes completament, t’informo que Plataforma per Catalunya no és un partit independentista. És d’ultra dreta espanyolista, el seu ideòleg va ser un destecat militant de Fuerza Nueva. En la darrera convocatòria de manifestació de la Hispanidad, el 12 d’octubre, Plataforma per Catalunya, va ser a la plaça Catalunya amb Cudadanos, PP, Falange i la resta d’ultres brandan banderes espanyoles.
    Per últim, sense fer demagògia, anant als texts de debat del pensament de l’esquerra internacionalista, el dret d’autodeterminació dels pobles és un dret que hi figura des dels inicis. Si vols et sito les referències en l’obra de Lenin: http://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/1910s/derech.htm
    I per acabar, tens tota la raó, no vas fer bé de parlar amb en nom de RAI. Es pot ser imprudent per manca d’informació, amb les opinions d’un mateix, però no atribuir-les al col•lectiu.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s